El nostre campanar té 30,50 metres d’alçària
amb quatre campanes; na Grossa, també anomenada Bàrbara, na Mitjana, na Dang i
na Penja-es-llum, a més d’unes matraques.
Al campanar tant s’hi pot pujar per un
portaló de dins l’Església com per un portal obert al carrer de Sant Josep.
NA GROSSA o BÀRBARA.
Com el seu nom indica, és la campana
major i també la més nova: va ser feta a Barcelona l’any 1864 per n’Isidro
Pallé, segons una de les inscripcions a relleu a la mateixa campana. També s’hi poden veure
les imatges de Sant Mateu, Santa Bàrbara i un calze. Voltant aquesta campana,
quasi dalt de tot, si pot llegir: “Sancte Mateo, ora pro nobis”. Les sis anses
de la campana figuren altres tantes cares amb boca, barba, ulls i cabellera.
La campana, na Grossa, fa 105 cm . d’alçària (225 cm si comptam la
culata). El seu diàmetre inferior és de 110 cm i volta sobre un eix de 150 cm . En el seu batall hi
ha un forat amb un ganxo i una corda permet tocar des de baix del campanar els
tocs de cada dia sense necessitat de pujar al cap damunt.
“Taller de Carpinteria Miguel Palou
Cerdà.
Campanario:
Trabajos de carro y un jornal para ir a
Palma 30
Para aserrar a la fábrica 14,50
Para 6 jornales completos mios 42
Para 6 de Antonio y demás 24
_________
TOTAL 110,50 pts
Per canviar la culata hagueren de
despenjar la campana, i se’n cuidà Joan Riera Payeras “Porro”.
La factura diu:
“Maestro Albañil: para montar un
andamio al campanario para desmontar y montar la campana grande....”
Entre
jornals i assegurança la factura pujà a 57,45 ptes.
La factura de la ferreria “Vda. De J.
Borràs” va pujar a 25,75 ptes a més d’una soldadura de 36 ptes i 4 d’acarreo.
NA MITJANA.
És la campana més antiga. Voltant la
part baixa i més ampla s’hi pot llegir amb lletres a relleu: “Anno 1764 Michel
Mestre Me fecit”. És per tant 100 anys més vella que la grossa. A la part alta
també s’hi llegeix: “Christus imperat/Christus vincet/Christus regnat/Ab omni
malo nos defendat”. Enmig té una creu, una Mare de Déu i un àngel amb una
llança.
La boca d’aquesta campana té un
diàmetre de 92 cm
i en fa 87 d’alçària; la culata en fa 92 cm d’alçària, 60 cm d’amplària i 20 de
gruix. Aquesta culata està formada per cinc peces de fusta d’alzina. Volta
sobre un eix de 1,40 m .
i el seu batall també té un forat amb un ganxo i una corda per repicar.
NA DANG
És la tercera campana quant el tamany.
El seu nom segurament deriva del seu so sec i esquerdat, sense ressò. Intentant
“compondre” aquest so (afinar-lo) el mes de juny de 1923 li feren un tall que
va de baix fins a la meitat. La factura per aquesta feina que va presentar
Mtre. Biel Castell diu:
“Por remendar una campana y hacerla dos
cortes ondulados y 2 cierres nuevos, 18,50 ptes”.
Com a les anteriors, s’hi troben
inscripcions a relleu referents a la seva fundició, alguna oració i figures de
sants.
Així abaix, podem llegir: “Mtre Martí
Cardell any 187(5)”, i a dalt: “Ave Maria gratia plena dominus tecum”. Hi
trobam les següents figures: un home vora un nin (Sant Josep?), un “Sant” amb cabellera,
barba i na flama a la mà dreta, i un altre nu, amb muntanyoles a cada costat.
El diàmetre inferior de la campana té 66 cm , d’alçària 53 cm , més els 59 cms de la
culata. A aquesta culata la componen 4 peces de fusta d’alzina de 60 cm d’amplària i 12 de
gruix. Gira sobre un eix de 110
cm . També el seu batall està foradat.
Na Grossa i na Mitjana tenen unes
bolles de ferro a s’extrem de la culata que permeten fer contrapès i així poder
ventar fent un esforç mínim; aquesta només té trinxes de plom.
NA PENJA -ES - LLUM
És la més petita de les campanes:
comptant la culata no sobrepassa els 80 cm d’alçària. Està situada a un finestral
del balconet del campanar i no du cap casta d’inscripció. Observant el seu
tamany sembla que no ha necessitat mai mà de metge, o almanco no es troben
factures que ho mentin. No pot precisar la seva antiguitat però molt
possiblement és la més vella de totes.
El seu so és rítmic i alegre. Només es
pot fer sonar ventant-la. Es requereix una certa habilitat per donar-li el
ritme que cal per tal de fer honor al seu nom cantant: “Penja – es – llum,
despenja’l, penja – es – llum, despenja’l”.
SES MATRAQUES.
Estan enfilades a una paret lateral,
part damunt les campanes. Les formen una gran roda de fusta dividida en 8
parts, separades per unes pots d’uns 15 cm d’ample. A cada departament hi ha una
gran massa de fusta fixada a l’eix de la roda amb una corretja per tal que es
puguin moure i pegar sobre les pots que divideixen la roda. El seu so és
semblant al d’unes castanyetes gegantes.
Aquest aparell substituïa la campana
els Divendres i Dissabtes Sants, ja que en aquest dies la litúrgia no permet el
so de les campanes.
L’única data referent a aquesta peça és
una factura de l’any 1922 remessa pels germans Colom, restauradors: el 12
d’abril “por componer matracas, 27 ptas”.
Aquestes matraques ja no es fan servir
des de la meitat dels anys 60, més a manco.
Dia 3 d'abril del 2015 (Divendres Sant i el Dissabte Sant), tornaren a sonar.
Dia 3 d'abril del 2015 (Divendres Sant i el Dissabte Sant), tornaren a sonar.
LA RODELLA.
És aquella espècie de roda de campanes
que trobam al batiport de la sagristia.
Fa un poc més d’un metre de diàmetre i
l’envolten 11 campanes. Tant les campanes com la distància entre elles són
diferents: la distància entre una i altra varia entre els 10 i 30 cms. Això fa
que quan roda el so sigui alegre i desigual, com si digués ràpidament i seguit
seguit: “ Pa – olives – i – vi”.
Aquesta peça s’empra en el cant del
Glòria a ses Matines de Nadal i a la Vigília Pasqual.
EL TOCAR I ELS
TOCADORS.
En el nº 28 de ES CASTELLET (abril de
1971) en una secció anomenada “Fa quaranta anys” el que firmava (J. Mª. C.M.)
parlant de “Qualsevol festa d’església”, començava de la següent manera:
“En Joan, l’escolà, tenia una traça per
repicar les campanes”. Després dels tres primers tocs començava el repic
triomfal, però poc a poc anava minvant, el so, de tal manera que pareixia que
repicaven a Baix des Puis i des de el
poble se sentís; semblava que el repic hagués fet una volteta per tota la
contrada hi ara tornàs a la sonoritat primera”.
I en el nº 49, també d’ES CASTELLET
(gener de 1973) en Miquel Morro entrevistava en Pedro Nadal Estarellas “Perico
escolà”, ja tenia 78 anys i ja en feia devers 68 “que rossegava per
l’Església”. Parlant dels tocs de les campanes deia: “El toc de les campanes
era molt complicat; per exemple per tocar el Bon Dia se donaven 40 batallades a
poc a poc i llavors una quarantena “quedant”. I Es Rosari, lo mateix, això com
a mínim. Hi havia gent que partia de Sa Plaça i arribava a S’Alqueria D’Avall i
encara tocaven. Tant a l’estiu com a l’hivern
el tocaven a les quatre i mitja; a les cinc dèiem sa missa primera”.... “Quan
l’endemà era dejuni, després de tocar el Rosari, tocaven ES DEJUNI, que
consistia en tocar una batallada tota sola; després dues i així fins a
quaranta...”. “Per a la missa dels dies feiners (abans només es deien misses al
matí, el capvespre passaven el Rosari), la de les vuit per exemple, tocàvem
primer na Mitjana ventant i després acabàvem amb na Penja-es-llum...”. “Si
havia una extremunció o un combregar, tocàvem na Mitjana tres vegades si era
home i dues si era dona. Si el combregat o l’extremuncia’t era de l’Adoració
Nocturna, als tocs que he dit, després de cada un d’ells, tocàvem na
Penja-es-llum perquè així hi poguessin anar els adoradors...”. “I de mort,
tocàvem cinc trts ventant, mentre la petita sempre li donava, no així com
toquen avui. Perquè arribarà que no tocaran!... si no fos per en Cosme.
Catalina Quetgles
“Pallussa” (Bunyola, 1888-1962). Catalina ajudava el seu marit, Joan Nadal
“Botigó, o Escolà”, a fer ciris i candeles. També solia tocar les campanes de
l’església, que “era feina d’en Joan, però si ell era fora vila a fer marges i
no podia arribar a temps, ella partia a tocar-les per salvar la pell de
l’home”. En aquell moment hom tocava “Migdia (12:00 h), Vespres (13:30 h. a la
primavera i tardor, 13:00 a l’hivern i 14:00 a l’estiu) o l’Ave Maria que es
tocava quan els darrers raigs de sol deixaven el Castellet”.
(ES CASTELLET, núm 37, novembre-desembre 08. Bunyola). BMM.-
(Diari de Balears, 18 de març 09)
(ES CASTELLET, núm 37, novembre-desembre 08. Bunyola). BMM.-
(Diari de Balears, 18 de març 09)
En Cosme Llinàs es pot dir que ha estat
el darrer campaner oficial de la parròquia de Bunyola. Era un home alegre i de
bon caràcter, i per això, sempre anava acompanyat d’un estol d’al·lots a l’hora
de anar a tocar. A alguns d’ells, als qui anaven més constantment, sabem que en
una ocasió els va fer un glosat que malauradament no hem pogut localitzar.
Avui, els tocs s’han reduït moltísim.
Mestre Tomeu Nadal (“escolà”) cada dia es cuida de tocar el “migdia” i el
“Rosari”. Fa, igualment, el senyal de mort si n’hi ha, però si se tracta de
d’haver de tocar per un funeral (“que es venten les campanes”) o de repicar per
alguna festa, s’ha de confiar amb la disponibilitat de la força d’uns quants
joves; i si aquests no compareixen, el modernisme de la cassete la de
substituir-los.
Com ja deia en “Perico”: arribarà que
no tacaran.
Gràcies a Déu avui en dia, segueix
havent persones que fan sonar les campanes quan és necessari. Pot ser que no
en tanta solemnitat com aquells campaners que en Joan Mateu anomenava en el seu
escrit, però els hem d’agrair que les campanes de Bunyola “Na Grossa o Bàrbara, Na
Mitjana, na Dang i na Penja – es – llum” siguin un referent del nostre poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada