LA MARE DE DÉU MORTA / D'AGOST A BUNYOLA

LA MARE DE DÉU MORTA / MARE DE DÉU D'GOST.

(BUNYOLA)

Extret d'un article de Bàrbara Suau Font d'Es Castellet d'agost del 2011.

ELS LLITS DE LA MARE DE DÉU.

Les manifestacions artístiques i populars de la festa del 15 d'agost, com la instal·lació de llits de la Mare de Déu Morta, son herència d'una tradició d'origen medieval que se inicià amb les processons pel carrer de mitjan segle XV, al voltant de la Seu.

Aquest costum després passà a totes les esglésies de l'illa, on s'havien donat a fer imatges de la Mare de Déu Morta seguint, en moltes ocasions el model de la imatge gòtica de la Seu.

Amb l'esperit barroc, durant el segle XVII, la tradició d'exposar la Mare de Déu Morta sobre grans llits decorats (cadafals, urnes o pal·lis) gaudí del màxim esplendor.

RECERCA A BUNYOLA.

En un inventari de l'església de Bunyola fet l'any 1561 amb motiu de la visita pastoral del bisbe Fra Joan de Santander, consta que a un costat de l'altar major hi havia un altar i un retaule dedicats a Sant Mateu. A la part de baix d'aquest retaule s'hi inventaria la figura de la Mare de Déu d'Agost.

Cinquanta anys abans, el 1510, els Jurats de la Vila de Bunyola havien encarregat al pintor Miquel Frau la pintura d'un retaule dedicat a Sant Mateu que constava de taula central, taules narratives laterals, brancal i taula cimera central. Segons l'inventari de la visita Pastoral, l'actual imatge que s'esposa el 15 d'agost, ja seria al temple a mitjans del segle XVI.

Aquesta figura documentada el 1561 podria haver arribat a l'església bunyolina al mateix temps que el retaule de Sant Mateu encarregat el 1510. si fos així, la imatge de la Mare de Déu Morta e Bunyola tendria cinc-sents anys.

DESCRIPCIÓ DE LA IMATGE.

La Mare de Déu exposada durant el mes d'agost és una talla de tradició gòtica, de fusta massissa, que fa 1 m i 77 cm de llargària. El cap de la imatge fa 28 cm, l'amplària de les espatles en fa 46 i la llargària dels peus 22 cm. Les considerables dimensions fan que hagi de ser traslladada per diverses persones des de l'urna on es troba durant tot l'any, fins a l'entrada del temple.

La figures duu una capa i un vestit que li arriben als peus. La capa és blava, amb les voreres ornades amb una sanefa daurada. El vestit, de color cru, gairebé blanc, és decorat amb brots de flors de color fosc i flors més grosses del mateix to, que semblen estrelles. Entre flor i flor, i sobre el fons clar, destaquen unes línies paral·leles que recorden els pentagrames.

Fins fa uns anys, la imatge presentava un aspecte vell i brut fins que l'any 2000 fou netejada i restaurada per Maria Garau Cabrer, aficionada a la restauració.

L'URNA DE LA MARE DE DÉU.

Durant gairebé tot l'any, la figura de la Mare de Déu Morta és exposada dins una urna, sobre l'altar de la capella de Sant Josep. Dins aquesta urna, la imatge descansa sobre una civera de fusta que serveix a la vegada per traslladar-la.

EL LLIT ACTUAL.

El llit sobre el que descansa Mare de Déu Morta de Bunyola quan s'exposa a l'entrada del temple és de fusta daurada i consta d'una senzilla plataforma amb quatre potes corbades i una capçalera baixa. Tota l'estructura està decorada amb motllures daurades, que enrevolten els costats. Aquest llit també per posar-hi el Sant Crist del Davallament i és obra del fuster i escultor mestre Francesc Colom Rosselló (Bunyola 1882-1975). El mateix Francesc Colom fa referència al llit a les seves memòries (inèdites), escrites a l'edat de 92 anys, cinc mesos abans de morir: “...A los 85 años hice [...] el sepulcro del Santo Cristo de Bunyola que sirve de cama a la Asunción, que se estrenó el 15 de agosto de 1968 teniendo el gran humor de componer unos versos en mallorquín en la mañana del mismo día y que dicen así:

A la vostra Assumpció

dedic un moment Senyora

i aprofit l'ocasió

per cantar una cançó

com un infant que us enyora.

Jo veig enrevoltada

d'alfabegueres i bellveures

que donen els seus aromes

tota la vostra vuitada

i avui, oh gran Senyora,

un trono heu estrenat

i el mestre que l'ha forjat

a vuitanta-cinc anys d'edat

vos saluda i adora.”

L'ANTERIOR LLIT DE LA MARE DE DÉU.

Abans de 1968 la imatge de la Mare de Déu Morta s'exposava sobre un “llit” molts senzill, que realment era un conventual pla. A diferència de la majoria de pobles de l'illa, i segons recorda la gent gran, la imatge de Bunyola no “dormia” sobre un llit o urna decorats, sinó sobre un túmul folrat amb una tela blava.

L'any 1950 el pare Gaspar Munar Oliver explicava, al seu llibre Devoción de Mallorca a la Asunción, com s'exposava la Mare de Déu d'Agost a Bunyola:”1950. Buñola. Imagen yacente (s.XVII?) (sic). En la parroquia de Buñola cada año, en la fista de la Asunción, se rinden solemnes cultos a una imagen de talla, bastante antigua, que representa la dormición de Nuestra Señora. Su lecho es mucho más moderno, adornado con columnas y un pabellón en su testero”.

Les columnes i el pavelló o dosser que ornaven el llit de la Mare de Déu fins l'any 1968 són els mateixos que mostra la fotografia de Jeroni Juan feta els anys 50 a l'àlbum de la Dormició de Jeroni Juan Tous i publicada a la pàgina 23 de la revista. Aquesta fotografia no s'havia pogut atribuir a cap església de Mallorca fins que Es Castellet, aconseguí ubicar-la al temple de Bunyola.

Diversos testimonis orals de gent gran han confirmat que la imatge de Jeroni Juan mostra el llit de la Mare de Déu Morta de Bunyola anterior a 1968. Els bunyolins majors recorden que “el llit no era llit, s'assemblava a un conventual de difunt, però era cobert amb roba blava, tirant a color de cel”. Com a capçalera del llit, tal com es pot veure a la fotografia antiga, hi havia un petit dosser que penjava, a manera de cortinatge, des d'una corona de tons platejats i colors de cel, aixecada a no massa alçària, amb la 'M' de Maria a la part superior. Curiosament, els testimonis orals també recorden que “el cap de la verge duia una corona plana, com un ventall obert, que acabava de vestir la Mar de Déu“.

Tal com mostra la imatge antiga, i com manava la tradició, el llit estava enrevoltada de alfabegueres i bellveures. Avui en dia, però, el llit s'enrevolta amb altres plantes. Diversos testimonis orals recorden que les germanes de la posada de S'Estaió tenien grans cossiols d'alfabeguera, que cedien per posar al voltant del llit.

COSTUMS I TRADICIONS.

L'any 1954 Andreu Estarellas Pascual, al llibret titulat Bunyola i la Verge Maria explicava que antigament la festa del 15 d'agost se celebrava “amb tradicional processó, amb música i amb cants litúrgics". El matí hi havia “ofici solemne amb predicador extern i antigament altar fumat i missa de tres. Més encara, la festa de l'Assumpta s'aprofitava per celebrar la festa major del poble”.

Al llibre L'Essència de Mallorca, Andreu Estarellas explica que els llits de la Mare de Déu Morta estaven enrevoltats de cossiols d'alfabegueres i bellveures s'ha perdut. Al mateix llibre, el folklorista bunyolí descobreix el secret que tenien les pageses per fer créixer les alfabegueres “polentes i estufades”: “...es cuiden, en sembrar-les, de posar al fons del cossiol un sostre de caragols buits boca amunt; després, la terra, a ésser possible, de mata de boscatge. L'objecte dels caragols és perquè en regar la planta, de l'aigua en queda part dipositada dins ells i així mantenen la humitat d'una manera perenne, humitat que les arrels en participen i, per tant, el fullam”.

Com a curiositat de la festa de la Mare de Déu d'Agost, Andreu Estarellas comenta dues antigues tradicions: “Subsisteix un costum o una creença, freg no freg a la superstició, no tan sols en els pobles, sinó també a la capital [...] que fent caminar els minyons de poca edat per damunt el Llit de la Mare de Déu cobren força les cames per més prest caminar [...] Les dones maldecaposes, volem dir perseguides de mal de cap, van al Llit i hi reclinen el cap damunt amb la persuasió de curar de la dolencia.