Les monges
franciscanes a Bunyola
El dia 15 d’agost de 1869, festivitat de l’Assumpció de
Maria Santíssima, arribaren a Bunyola les primeres monges franciscanes. Els
promotors de l’establiment del convent al nostre poble foren el rector mossèn
Miquel Adrover, el reverend Faust Pizà i Francesc Segura, mestre d’escola
conegut per Mestre Francesc Bruno.
Les quatre primeres religioses que vengueren a Bunyola
foren sor Maria Lluïsa Crespí, com a presidenta, sor Maria de la Salut Riera,
sor Martina Moragues i sor Elisabet Cañellas, que aquell dia arribaren
acompanyades dels fundadors de la Congregació: el reverend Gabriel Marià Ribas
de Pina i sa germana sor Concepció de Sant Josep. A l’entrada del nucli urbà
foren rebuts pel poble i autoritats i arribaren a l’església en processó
passant pels carrers decorats amb flors com a senyal de benvinguda.
Dins el temple s’entonà el “Te Deum” i, en acabar, les
monges foren acompanyades a la primera casa-convent, propietat d’Antoni
Villalonga, situada al carrer Nou, avui de Santa Catalina Tomàs.
Passats dos anys, es traslladaren a l’actual carrer dels
Establidors, aleshores anomenat carreró d’en Topa, a una casa propietat de
Cristòfol Ripoll. Anys més tard, el rector mossèn Gabriel Adrover comprà, amb
el seus doblers, unes cases situades al carrer de l´Esglèsia (l’actual carrer
de la Mare de Déu de les Neus), on es construí el convent nou, que s’acabà
l’any 1876. El mestre d’obres fou Jaume Sampol, Mestre Jaume Llesca, i
tota l’obra de fusta anà a càrrec del fuster Josep Sabater Cañellas, Mestre
Josep de S´hort.
Les religioses i el poble celebraren la nova construcció
amb una festa. Amb el temps es dugueren a terme diverses reformes al convent i
els bunyolins hi col·laboraren amb el transport de materials i amb almoines a
les monges.
La primera capelleta del convent era reduïda, però molt
ben ornamentada i només s’hi podia entrar des de l’interior del casal. La
benedicció de la imatge de la Immaculada Concepció que presidiria el retaule
fou motiu de gran festa. La donaren les famílies d’Antoni Palou i Gabriel
Amengual i fou beneïda a la parròquia, abans de la Missa Major, per el rector
mossèn Francesc Rullan, predicà el sermó el M.I. Francesc Rullan, Canonge. Els
padrins foren Bartomeu Amengual i Catalina Palou, fills dels qui la havien
donada. Acabada la missa la imatge fou traslladada al convent amb processó moll
solemne. A la dreta de la Immaculada hi havia la figura de Sant Francesc
d’Asís, regalat a les monges per mossèn Rafel Barrera; en foren padrins de la
benedicció Pere Suau Rosselló i Catalina Homar. A l’esquerra quedava la imatge
de l’arcàngel Sant Gabriel, apadrinada per Rafel Jaume i Margalida Cerdà.
L’any 1903 la instal·lació del Via Crucis se celebrà amb
una gran festa. L’any 1912 s’hi instal·la la Reserva del Santíssim Sagrament; i
s’hi dugué el copó amb les sagrades formes des de l’església parroquial.
Amb els anys, la primera capella quedava petita.
L’any 1924 s’adquirí part de l’hortet de Son Garcies, veïnat del convent, i
s’hi edificà la nova capella amb accés des del carrer. L’obra anà a càrrec de
mestre Llorenç Riera, Porro. Els plànols, l’enteixinat, el retaule,
l’altar, el sagrari i diverses peces com columnes per a cossiols i canelobres
foren obra de l’escultor bunyolí Mestre Francesc Colom. Durant les obres també
es modificaren algunes dependències del convent i es construí una sala
destinada a l’escola dels infants més petits; el mobiliari d’aquesta aula fou
pagat per l’Ajuntament.
La nova capella fou inaugurada dia 25 de maig de 1926,
dos anys després d’haver comprat el solar. La benedicció, feta pel rector
mossèn Joan Torrandell i Malondra, se celebrà amb un passacarrers de la banda
de música. En foren padrins la senyora Àngela Yund Vela de Zaforteza i
l’advocat Josep Font i Arbós; es cantà la missa “Te Deum laudamus” i
predicà El P. Jaume Rosselló, T.O.R.
Les monges oferiren, des de la seva arribada, un
llarg ventall d’activitats al servei del poble i de la parròquia:
s’encarregaven de la costura dels infants petits, de l’educació primària de
nines fins a 14 anys, d’ensenyar les nines a cosir, a fer calça, randa i a
brodar i els diumenges ensenyaven el catecisme. Oferien el servei
d’infermeria al convent i a domicili: primer sor Rafela i després sor
Margalida, dues de les infermeres més conegudes, atenien els malalts al
dispensari del convent o els visitaven a ca seva. Les monges també acompanyaven
i assistien els bunyolins en els moments propers a la mort. A més,
s’encarregaven de la neteja i l’ornamentació del temple parroquial, tenien cura
de la roba de l’església i col·laboraven en els serveis religiosos.
El pare Francesc Colom T.O.R, l’any 1969 escrivia sobre
les monges franciscanes de Bunyola a la revista es Castellet i recordava
la importància que als atribuïen molts bunyolins amb aquestes paraules: “Les
monges compartien amb el rector tota l’autoritat moral del poble. I això mateix
quasi es pot dir també de la mèdica i científica. “Ho ha dit sa monja” “Jo ho
diria a sa monja”, etc, són expressions que es deien llavors i que s’han dit fins
ara”.
El convent, a més de les dependències destinades a
habitatge de les monges, comptava amb la capella, l’escola i el pati i tenia un
safareig, una cotxeria, i una pallissa.
L’any 1952 es construí una sala per al grup d’Acció
Catòlica, damunt la cotxeria i el pati, a l’antiga pallissa. Va ser pagada amb
els doblers que les jovenetes aconseguiren gràcies a tómboles, rifes i obres de
teatre. Aquesta gran sala era coneguda popularment com el Local; s’hi
duien a terme diferents activitats destinades a les al·lotes com el Cercle
d’estudis amb mossèn Joan Cirer, reunions de caire religiós i cultural,
exposicions com les de flors, la preparació de les tómboles que es feien a la
Sala Parroquial, les famoses classes de “Corte” i confecció, jocs de
taula i fins i tot classes d’alfabetització per a al·lotes que no havien tengut
l’oportunitat d’aprendre a llegir i a escriure.
L’any 1956, durant la celebració del centenari de la
fundació de la Congregació de les Franciscanes a Mallorca s’estrenà, al teatre
Colom, una comèdia del folklorista bunyolí Andreu Estarelles, titulada Sor
Angelina i escrita a petició de les monges.
Dia 26 d’octubre de 1969 el poble celebrà el centenari de l’arribada de les
monges franciscanes a Bunyola amb un passacarrers de la banda de música
Filharmònica de Porreres, una missa concelebrada amb l’actuació de la
coral Polifònica i un referesc a la Sala Parroquial. L’Ajuntament als feu
entrega d’un artístic pergamí fent constar la gratitud del poble de Bunyola.
Les monges impartiren l’educació primària fins el curs
1973-74 ja que a partir del curs 1974-75 les nines passaren a fer els estudis
d’ensenyament primari a l’escola pública, la dels pins. A l’escola
del convent només quedaren els infants d’educació preescolar. No podem acabar
l’apartat de l’ensenyament sense anomenar a unes de les monges que foren
mestres i perduren en la memòria de molta gent major, ens referim a Sor
Celestina Català i a Sor Maria Leocàdia.
L’any 1975 s’inicià la segona època de la Biblioteca
Parroquial a una sala del pis inferior del convent, gràcies a la
iniciativa de Miquel Colom i del vicari Nadal Tries. Les monges, a més de
deixar l’espai, havien cedit part del llibres del fons bibliogràfic.
El mes de juny de 1977 una part important del convent fou
venuda per a construir-hi un bloc de pisos. Aleshores, amb motiu de la
construcció dels habitatges, desaparegueren dependències del convent tan
importants i estimades com la capella i el famós Local, que s’havia
aconseguit amb l’esforç i el doblers del poble, sobre tot de les jovenetes que
organitzaren moltes rifes i tómboles per pagar-lo.
El dispensari i els serveis d’infermeria funcionaren fins
l’any 1992. Les monges oferiren el servei complet d’escola de preescolar fins
que el Col·legi Públic Mestre Colom comptà amb totes les unitats d’Educació
Infantil. Els darrers anys, les monges atenien sobretot infants de 2 i 3 anys.
Sor Magdalena Caldentey fou la darrera monja que hi treballà com a mestra
fins el mes de juny de 2002. Quatre mesos després, dia 11 d’octubre de 2002
l’Ajuntament inaugurà l’actual Escoleta Municipal de Bunyola a les dependències
de la costura de ca les Monges.
Encara que hagin cessat dos dels serveis més coneguts, el
dispensari i l’escola, les monges continuen actives, visitant malalts i vellets
i treballant per a la parròquia, activitats que juntament amb l’infermeria i
l’ensenyament, han duit a terme d’una manera o altra les 114 monges
franciscanes que han viscut i treballat a Bunyola durant els darrers 137 anys.
Les Mares Superiores que hi han hagut son les següents:
Sor Maria Lluïsa Crespí, Sor Maria de la Salut Riera, Sor Maria Lluïsa Dolç Pizà,
Sor Gabriela Maria Ripoll, Sor Maria Natàlia Obrador, Sor Francisca de Sant
Josep Nicolau, Sor Timotea Pocoví Ordinas, Sor Marcel·la Morro, Sor Daniela
Sastre Coll, Sor Eustaquia Vidal Bestard, Sor Caledònia Poquet Fiol, Sor Maria
del Sagrament Pujol, Sor Enriqueta Fiol, Sor Maria de Sant Josep Mateu, Sor
Margalida de Santa Maria la Major Caimari, Sor Francisca de Lourdes Fontirroig
Bibiloni, Sor Magdalena de Jesús Ressuscitat Munar, Sor Catalina de Santa
Tereseta Genovart, Sor Maria de Jesús Eucaristia Vadell, Sor Joana Mateu
Pericàs, Sor Joana de la Pau Alòs Garau, Sor Margalida Escalas Cloquell, Sor
Maria del Cor de Maria Martínez Alcázar.
El 25 de maig del 2008,
el convent patí un incendi en que dues germanes franciscanes resultaran
intoxicades per el fum. Gràcies a la pronta intervenció de la gent del poble,
tot quedà amb un ensurt.
La major part d’aquesta informació ha estat extreta del
llibre HISTORIA DE
LA CONGREGACIÓN DE LAS HIJAS DE LA MISERICORDIA (1856-1921) Autor, Pere
Fullana i Puigserver. Editor, Lleonard Muntaner, 2005.
La recerca de les dades que complementen el text a partir
de l’any 1929 es deu a la tasca de Bàrbara Suau Font amb la col·laboració de
Guillem Mateu Bujosa, amb motiu de la celebració del 150 aniversari de la
fundació de la Congregació de les germanes Franciscanes filles de la
Misericòrdia a Mallorca. Dita commemoració se celebrà a Bunyola els dies 6 i 7
d’octubre de 2006, amb un homenatge a les monges franciscanes de la comunitat
Bunyolina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada